Jaume Sans, amic dels amics de l’art contemporani

L’univers creatiu de Jaume Sans no pot descriure’s, ni legitimar-se, en una única obra o projecte aïllat; tampoc per la seva adscripció a un llenguatge específic, siguin les derives del surrealisme de joventut o el debat de l’abstracció dels anys cinquanta. La panoràmica dels seus treballs aborda l’escultura i la pintura, el disseny i l’arquitectura, més tot allò que és acció vital i experiències d’amistat. Un artista heterodox que va i ve comandant una motocicleta fins arrelar-se vora els pins del Maresme, a Cabrera de Mar, on va construir una casa pròpia, en tots els sentits d’habitabilitat: familiars, socials i estètics.

Crec que el talent de Jaume Sans és la seva capacitat per formar part d’interessos comuns però mai convencionals, per integrar-se en petites comunitats d’usuaris i productors de cultura. Va formar part de les iniciatives de l’ADLAN (Amics de l’Art Nou) a la Barcelona republicana dels anys trenta, com a jove artista deixeble de l’Ángel Ferrant i seguidor de les visualitats oníriques de la pintura i escultura internacional. La seva formació no va ser acadèmica, sinó feta en la proximitat i l’aprenentatge entre els creatius més avantguardistes del seu temps; també, assistint a les inauguracions dels mestres: Ferrant, Dalí, Arp o Picasso; participant a les conferències d’art modern, sessions de cinema o audicions de Discòfils i, sobretot, rumiant el món en cada trànsit de vida. Acabada la Guerra Civil reprèn aquesta formació gràcies a les activitats del Club 49, l’associació que integra els vells amics de l’art nou i els nous amics de l’art contemporani: escriptors, poetes, arquitectes, empresaris, artistes o crítics d’art. L’ADLAN i el Club 49 no són un grup d’artistes, com sovint es diu, sinó gent que treballa per la cultura del seu temps amb entusiasme i capacitat gestora, i que ho fa integrant els diferents camps de la creativitat, la més culta i també la més popular, la dels vells mestres i dels nous autors: «M’exalta el nou i m’enamora el vell», en paraules del poeta Foix.

Les obres de Jaume Sans comparteixen els principals interessos del seu temps: des de les petites escultures de materials fràgils i la pintura surrealista a la pintura més abstracta i de pell informalista, i també l’arquitectura catalana racionalista i el disseny de mobiliari contemporani. La seva activitat, com la dels amics que es troben en les iniciatives de les dues associacions culturals a les quals pertany, no vol ser una alternativa en el sentit d’oposició a la cultura oficial, sinó una manera de fer pedagogia i plantejar futurs possibles en el territori social de l’art. Certament, es tracta d’una concepció de la cultura més de subjectes que d’objectes, una vocació d’experiències pràctiques i la reivindicació de la llibertat per anar més enllà de la vida que els obliguen a viure.

Sabem que el passat sempre és susceptible de ser relatat de diverses maneres, i cada generació reinterpreta la història a la llum del seu propi present. Una possibilitat que no suposa cap enunciat revolucionari, sinó l’oferta de seguir pensant el rastre de qualsevol capital simbòlic de l’art. En la figura de Jaume Sans i la seva obra emergeix la consigna d’una gent que valorava la cultura com a voluntat de contribuir a la millora de la societat, objectiu que van treballar des del que definien com «la intensitat crítica». Aquest és, també, el gran llegat.

Jaume Sans, 1914-1987

ADLAN (Amics de l’Art Nou), 1932-1936

Club 49 del Hot Club de Barcelona, 1949-1971

Pilar Bonet

Pilar Bonet: “Jaume Sans, amic dels amics de l’art contemporani”