Segons indica la professora universitària i historiadora Lucía García de Carpi, Jaume Sans va entrar en contacte de ben jove amb el grup de crítics, d’artistes i de poetes que publicaven la revista L’Amic de les Arts. Entre els seus membres hi havia el crític d’art Magí A. Cassanyes, que, des de la preeminència que li donava tenir uns anys més i amplis coneixements, va exercir un cert magisteri sobre els membres més joves del grup. Segons sembla, Cassanyes va animar la incipient vocació artística de Sans, contravenint la posició familiar més propensa que estudiés alguna disciplina tradicional. (*) L’Amic de les Arts es considera la publicació catalana d’avantguarda més important d’abans de la Guerra Civil; a més de contribuir al coneixement del cubisme, el surrealisme i l’expressionisme, va ser el lloc on va germinar l’influent i trencador Manifest Groc. A part de l’esmentat Cassanyes, hi col·laboraven figures tan destacades com J. V. Foix, Salvador Dalí, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i, puntualment, membres de l’anomenada Generació del 27 com el mateix Federico García Lorca. Jaume Sans no va signar cap col·laboració a la revista —era molt jove, tot just un adolescent de catorze o quinze anys—, però la relació amb alguns dels seus membres es va mantenir i consolidar quan van formar part d’agrupacions posteriors com ADLAN o el Club 49.
Durant els anys 1932 i 1933 va estudiar a l’Escola d’Arts i Oficis de Barcelona. deixeble d’Ángel Ferrant, un artista amb criteris d’educació oberts a les noves tendències que el va influir notablement i amb el qual va mantenir una llarga amistat tal com es pot veure en la reproducció d’una nota manuscrita de l’any 1957.
(*) GARCÍA DE CARPI, Lucía, La pintura surrealista española (1924-1936), Madrid: Ediciones Istmo, 1986, p.122.
Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes. 