ADLAN (Amics de l’Art Nou) va ser una agrupació cultural promoguda per Joan Prats, Joaquim Gomis i Josep Lluís Sert que incorporava membres de la revista L’Amic de les Arts (J. V. Foix, Sebastià Gasch, Lluís Montanyà i Magí A. Cassanyes), a més de Carles Sindreu, Ángel Ferrant, Carles Maristany i Robert Gerhard, entre d’altres. En el curt període que va des de la seva fundació (1932) fins a l’esclat de la Guerra Civil es va convertir en un transcendent focus d’irradiació de les pràctiques culturals més avançades. Sota l’aixopluc del GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània), ADLAN organitzava exposicions, audicions musicals, projeccions cinematogràfiques, conferències, lectures de poemes, etc. De manera singular, destaca el paper fonamental que van tenir en la consolidació del surrealisme amb les exposicions «Tres escultors que presenta ADLAN» i «Grup Logicofobista». La bona relació que mantenien amb Joan Miró i Salvador Dalí, els hi va permetre presentar les seves obres poc abans que s’exposessin a París i també els hi proporcionava els contactes per fer mostres d’Alexander Calder, de Hans Arp, de Man Ray, etc. Però el rebombori més important el van assolir amb la primera exposició de Picasso d’ençà que havia marxat a París, el gener de 1936 a la Sala Esteva. Cues per accedir a l’esdeveniment, ressò mediàtic impulsat per una tria conscient de les obres més trencadores, la conferència paral·lela que va impartir Paul Eluard… Tot plegat va facilitar que l’exposició viatgés a Bilbao i Madrid acollida per col·lectius nascuts a imitació del grup ADLAN i, sovint, amb les mateixes sigles.
També convé destacar la tasca que va dur a terme de difusió d’idees a través de la distribució de publicacions de referència com Minotaure o amb l’edició d’un número espacial de la publicació D’ací i d’allà (hivern de 1934) dedicat a l’art del segle XX. Quan estaven en un moment àlgid de programació d’activitats i preparant una mena de congrés internacional de creadors, la Guerra Civil va liquidar-ho tot dràsticament.
Jaume Sans (1914-1987). La seducció de les avantguardes. 